Manuel Vicent va nàixer a la Vilavella en 1936. Després d'obtenir la Llicenciatura en Dret i Filosofia per la Universitat de València, es va traslladar a Madrid, on va cursar estudis de Periodisme en l'Escola Oficial. Va col·laborar en les revistes Germane Llop i Triomf, i també en el diari Madrid. En aquesta publicació va estrenar la seua faceta de columnista polític, que va continuar i va consolidar en El País, mitjà per al qual escriu en l'actualitat.
Una de les obres més importants és la de "Tranvia a la Malvarrosa" sent una novel·la sobre el pas de l'adolescència a la joventut, en l'Espanya franquista de principis dels 50 a València. Manuel és qui ens va a explicar la seua experiència vital, quan abandona el seu poble Vilavella per a anar a València a cursar el Preuniversitari i posteriorment la Llicenciatura de Dret. En el poble va a deixar a la seua família, però també la innocència, la fe i a una xiqueta de trena groga i ulls verds que passava les pàgines de la partitura en silenci mentre ell tocava el piano o ho escoltava asseguda en una butaca de vímet blanc en un saló del balneari.
Al llarg de la novel·la anirà dant a coneixer detalls de la seua infància marcada per una fèrria educació catòlica, que marcarà també parteix dels seus costums en la ciutat ja que encara que abandona la idea paterna si es fes guareix, mantindrà els seus costums catòlics com la de confessar una vegada per setmana.
També donara a coneixer al seu despertar sexual, en el qual es va a barrejar la imatge onírica d'una xica pujada al tramvia amb les seues visites a prostíbuls i cabarets a més d'una peculiar amistat amb una prostituta que coneix en una cafeteria.
Manuel Vicent ens mostra València en tota la seua esplendor, les seues descripcions són brillants i molt evocadores. El llibre quasi es converteix en una Guia de la ciutat. És obvi que alguns locals ja no existeixen però l'essència està i el casc antic segueix sent el mateix.
També donara a coneixer al seu despertar sexual, en el qual es va a barrejar la imatge onírica d'una xica pujada al tramvia amb les seues visites a prostíbuls i cabarets a més d'una peculiar amistat amb una prostituta que coneix en una cafeteria.
Manuel Vicent ens mostra València en tota la seua esplendor, les seues descripcions són brillants i molt evocadores. El llibre quasi es converteix en una Guia de la ciutat. És obvi que alguns locals ja no existeixen però l'essència està i el casc antic segueix sent el mateix.
Es obvi, que el que més em fascina d'aquesta obra és com descriu el meu preciós barri, jo sóc de la Malvarrosa i estic molt contenta que haja escollit aquest barri perquè la gent conega més d'ell, no solament pel que la gent puga dir.
